ELS PARES, AQUELLS AFICIONATS INCANSABLES.
Artículo puesto en línea el 22 de febrer de 2014

per  Jordi González
logo imprimer

"Buff, són les 6.30 del matí. Hora d’aixecar-se que avui juga el nen a S. Cugat". Despertem al nen i comença la cursa per vestir-lo, esmorzar i revisar motxilles a veure si no falta res. Preguntes si s’ha aixecat amb ànims. De vegades no trobes la resposta que t’agradaria escoltar, però és massa aviat per tindre una xerrada motivacional.

7.35 ja són tots els pares al punt de concentració amb els seus fills llestos per agafar l’autocar. Durant el viatge comentaris de a veure que faran els nens avui, quan es farà el proper sopar o fer directament unes rialles.
8.40 del matí. Parada per esmorzar.
9.30, arribada al camp. Una petita ullada al camp, uns comentaris si aquell nen de l’altre equip és molt gran i els primers nervis.
Comença el partit. Toca animar, cridar, patir i gaudir del joc que ofereixen els nens. Si guanyem genial, si perdem... què farem, reneguem una mica i pensem que el pròxim dia no t’aixecaras per acompanyar-los.

"Buff, són les 6.30. Hora d’aixecar-se que avui toca anar a Andorra."
"Segur que guanyem"


A la mateixa secció

Esdeveniments

No hi ha cap esdeveniment programat


Web realitzada amb SPIP
Amb l'esquelet ESCAL-V3
Versió: 3.87.17